1. |
Atrapat en es temps
03:23
|
|
||
|
Un altre diumenge groc cercant
un sol gram d'excitació.
D'esquena s'acosta,
ja ho he vist altres vegades...
Però avui ja m'he cansat de fer
es cagamiques i es betzol.
Hi ha teranyines
escampades pes ciment...
però estic atrapat en es temps.
Una habitació mig fosca. Hi ha
cent mil ombres que em fan por,
i es balancí s'engronxa en un
quadre d'en Monet.
I segueixes caminant per dins
una capsa de cartró.
I ta mare et crida,
ja fa molt temps que l'enyor...
però estic atrapat en es temps.
Quatre parets que s'acosten,
me mosseguen es calçons, potser
hi ha vent. I de cop... silenci.
He quedat atrapat en es temps.
|
||||
2. |
Novembre
02:29
|
|
||
|
Quan caus però no t'has fet mal
te quedes indiferent.
...sospitós. I en bàbia
t'has begut es seny.
Gemegues a sopluig,
escatimant es cervell.
Cou, latent i et tatua
com un èczema a sa pell.
Quan caus i no t'has fet mal
sembla que tot s'ha acabat.
I comences a xiular
xalalalalalalà
No saps si pots estimar
i això t'està obsessionant.
Hi ha un amic que s'ha cansat
de sa teva amistat.
Quan caus i no t'has fet mal
pareixes un ser inert,
un infant sense sa mare,
un Nadal sense present.
Sembles un complet idiota
plantat enmig de l'altar.
Un amic que es penja
perquè ningú el va escoltar.
I tu mentrestant
arran de s'abisme.
Un novembre fredolenc
camines tot cop piu.
i s'aigua te banya es front
i es fred que
t'avisa que estàs viu.
|
||||
3. |
Quan érem tan idiotes
03:18
|
|
||
|
S'horabaixa em trenca es cap.
És d'aquelles hores que anheles
i ses ombres se transformen.
S'Insubmissió i es cabells llargs;
es meu crit de llibertat.
Sembla que ara tengui cent anys.
M'alegra pensar que érem tan idiotes
que m'assusta, ja veus, sa vida que m'espera.
M'assec en es sofà, pensant que ja ho faran ets altres
quan no ho hagués pensat, en lluitar una altra vegada.
Cercava sensacions que estan aniquilades.
Cercava sensacions i estan aniquilades.
Vaig perdre tantes coses
que amb es temps adquirí presència
com s'esperit d'independència.
M'alegra pensar que erem tan idiotes
que m'assusta, ja veus, sa vida que m'espera.
M'assec en es sofà, pensant que ja ho faran ets altres
quan no ho hagués pensat, en lluitar una altra vegada.
Cercava sensacions que estan aniquilades.
Cercava sensacions i estan aniquilades.
|
||||
4. |
Cada herba
02:51
|
|
||
|
Fa molt temps que va fugir
quan va perdre s'energia.
Xiuxiueja un secret fosc
que ha girat sa seva vida...
li fa vergonya sa veritat
Ha escollit seguir endavant
cada plor és una ferida
que ha intentat cicatritzar.
... i aquests ulls que encara el miren...
sé que sempre ha estat igual.
I ara seu en es portal.
Sa pluja l'està banyant.
I encara se menja es cap.
Cada herba té un Sant Lluís.
Cada Joan sa seva nit.
Cada porc té es seu destí.
Pluja freda cau damunt es seu vestit.
Fa molt temps que va fugir
quan va perdre s'energia.
Xiuxiueja un secret fosc
que ha girat sa seva vida...
Sé que sempre ha estat igual.
|
||||
5. |
Crida
03:49
|
|
||
|
Gemecs de gust
creuar-se de cames
perquè no et vegi. Encís
es teu cos despull.
Un passa i pica s'ull
s'altre fa com si no hi és.
Però t'han vist fent-te sa boja.
Xocolata valenta
d'aqueixa que no fa acne.
Hi ha herba seca,
trepitja-la descalça.
Punxa viva pell,
s'espina des silenci.
Crida, es mal se fa lleuger.
Crida sexe i ve latent.
Crida amor i no te sent.
Fer un sospir i te sent sa gent...
Joc de pell despulla
fluix dels dies que se'n van,
infantesa destructora.
I plores en silenci
amb s'agror des ventre...
Crida, es mal se fa lleuger.
Crida sexe i ve latent.
Crida amor i no te sent.
Fer un sospir i te sent sa gent...
Crida, es mal se fa lleuger.
Crida sexe i ve latent.
Crida amor i no te sent.
Fer un sospir i te sent sa gent...
|
||||
6. |
Nenúfars
03:00
|
|
||
|
Gotes de pluja cauen
en es jardí des vell palau.
Malenconia silenciosa
i tu que esperes, com cada vespre.
Conta sa llegenda
que ses nits de lluna plena
hi ha un estany,
i ets nenúfars s'obren.
I ella neix
amb ets ulls brillants.
T'agafa sa mà.
No pots aturar de tremolar,
i és quan et besa a sa boca.
Voldries que fos així per sempre.
Però ets nenúfars se tanquen
i ella se'n va.
Però ets nenúfars se tanquen
i ella se'n va.
I tu plores...
Això fou un accident.
Un accident d'aquells com tants.
Però tu no saps nadar.
Te cansares de pensar
que estimar
només pots una vegada.
I una nit il·luminada
a s'estany te suïcidaves...
Diu una vella generació
que els han vist ben abraçats.
Potser els vegis algun cop,
només quan ets nenúfars s'obren.
|
||||
If you like Skarabat, you may also like:
you can reach me if you try
by Kindelan
Yorkshire songwriter and guitarist Kindelan explores life's in-between moments on a debut EP of soulful and sweet jazz.
go to album
Bystander (Deluxe Digital Edition)
by Johanna Samuels
The LA-based folk singer reconciles with her past and looks to the future on her new album.
go to album
Echo Eléctrico
by Angélica Garcia
Angélica Garcia thrives in unearthly self-reflection on this a cappella EP.
go to album
Johanna Samuels writes introspective and empathetic songs that explore authenticity with lovely, low-key pop melodies.
go to album
Cha Cha Palace
by Angélica Garcia
The singer's brand of avant-garde pop defies boundaries.
go to album
Four Satellites Vol. 1
by Earth Girl Helen Brown
The latest from Earth Girl Helen Brown swings from spritely synthpop to smoky interstellar groovers to far-out lounge.
go to album
A mixtape-style record that triangulates the worlds of guitar music, soulful hip-hop and club culture.
go to album
