We’ve updated our Terms of Use to reflect our new entity name and address. You can review the changes here.
We’ve updated our Terms of Use. You can review the changes here.

joan toni skarabat - es llac de ses papallones manques [Demos 1997​-​2003]

by Skarabat

/
  • Streaming + Download

    Purchasable with gift card

     

1.
Canta, crida, xiula al vent Canta, crida, xiula al vent El que escric al vent Ara t’ho dic perquè ho sé T’estim Malen. Melodia adolescent Que vaig escriure fa temps Perdent valor com tot El que se’n porta el vent La godalla existent Que amor espavil•là I que un dia en desma vé I en presses se’n va. Canta, crida, xiula al vent... Varem lluitar plegats No ens va surtir molt bé... Junts seguim i el temps cura El que cové i courà Ja no ens queden ulls negres Tampoc llavis de cotó I que ets prou gran per mirar-me Com jo sé i com tu vols Canta, crida, xiula al vent... Que és així el que sent Quan ens abraçam És aigua quan hi ha set És la cremor de la sang M’ho has escrit a la pell I aixó ja ningú ho mou M’has dit massa i que vessa I amb això ja en tenc prou Canta, crida, xiula al vent...
2.
Agafaré el tren Potser un dissabte; o un diumenge... El temps, el meu etern calvari Els bons amics, que no ho són tant Ma mare trista i un seny equivocat Pesar dels dies vençuts Amb el passat i el mentrestant Pensant en els somnis perduts Què cony estic ara esperant ? Un dia m’aixecaré I em vestiré aviat Agafaré el tren Ja res em podrà aturar I t’aniré a cercar Et colliré (coiré) de la mà I et besaré tant fort Sense que importi que estiguin els pares mirant després escaparem fugir d’aquest malson potser et faré l’amor mentre passi el temps mentre passi el temps... Me pas sa vida esperant Algú que em cridi s’atenció Vaig perdre l’oportunitat Un somni embolicat al vell bastó Els minuts passen com hores Si no estàs al meu davant A ciutat sols hi ha la pressa Un cor obert i un món cansat
3.
Verge duna del desert T’has despertat senyada De psicòtica enyorança I la letàrgia del cervell Amb la vagina mústia Infectada per..., sens dubte, La tremolor de les teves mans Amb les ungles mossegades I elevar el volum quan parla La seva neuròtica paraula Mmmmmm Una habitació buida, recorda Una mà ferme espitjant l’esquena El xiulet d’una bragueta oberta Tremolosa veu que crida : mou-te! El xiulet d’una bragueta oberta Tremolosa veu que crida : mou-te! I l’atrevessar de proa a popa De la verge duna del desert... ...I allargada sobre el catre amb la brutor de les hores el silenci de les teves llàgrimes... Però el temps passa depressa Amb la sang espessa I la quinina al cor Callada i assustada Cantava, i drogada, El passar del temps Amb alè i ardenta Respira valenta La suor de la carn Mmmmmm Una habitació buida, recorda...
4.
Balla 05:02
Balla Tres quarts de segle, o un any més creu-me que ja no duc es compte serenitat i comprensió atravessant sa porta... Cau, conscient de que es temps marxa en línia recta... i ella valenta no intenta amagar es seu llant ofès. Prou! quan s'amor es converteix en companyia i sa companyia, a la fi, en compassió... -Ara, quiet! ella li agafa el braç. -Un moment! que pensa en es vells temps i s'adona de que: -encara m'espia... Però balla, balla, balla tot es vespre ara que potser encara és prest. I balla, balla, balla que potser ja no ho faràs mai més... Ara veig clar que s'amor és infinit no per sempre... sinó d'infinites formes. Tu l'estimaves, l'estimaràs quan s'auba crida, ell t'estimava, però ara és sa seva vida Però balla, balla, balla tot es vespre ara que potser encara és prest. I balla, balla, balla que potser ja no ho faràs mai més...
5.
Príncep feliç Amunt i avall volen ses aus peregrines una flor que no fa estiu ni dues primavera. I s'oreneta perd es fil s'atura i veu s'anar-se'n de s'avior. Se queda sota un home d'or i la crida pes seu nom ja es fa fosc. Es cos d'or brota des cabell s'argent sota ses celles safirs i maragdes en ets dits. - Ajuda'm perquè estic trist que hi ha nins que estan sofrint. Te demanaré un desig: tot el sóc no ho necessit però ells si... Vola depressa que es temps passa aviat potser un dia al cel ens tornem a trobar Ara mut. Ja una estàtua de pedra, se'l mira s'oreneta i sap que ara és feliç però s'hivern ja és aquí sé molt bé que ja no puc partir idò em quedaré aquí sé que no hi haurà un altre estiu però m'està bé així. I l'endemà el davallaren des pedestal això tan lleig aquí no fa més que empipar S'oreneta morta es seu cos van arruixar. Diuen que horabaixes d'estiu algú l'ha vista volar Vola depressa que es temps passa aviat potser un dia al cel ens tornem a trobar
6.
Pluja 05:12
Pluja Estava a punt de fer es disset anys sa seva germana era quatre anys més gran. Ses dues festejaven quan podien perquè les feia falta llibertat. S'al·lot d'una feia es servei militar I s'altre, un cantant de qualsevol dròpol bar. Sa germana el veia més sovint. I s'altra a casa esperant a que ell la telefonàs I a una ja no la poden dir res. S'altra es queda a casa tot plorant. I llàgrimes com sa pluja que ara veig només jo les puc veure perquè ho sofresc I escric aquesta història perquè ara sent cantar sa pluja Un dia es besaven a s'estació ets pares s'entemeren i això no pot ser. No va poder tan sols ni dir-li adéu. I es cotxe s'allunyava darrera ell. Quan ell tornà a casa amb es cor trencat estava ella dreta tot plorant li va prometre que aquell amor era seu que ningú mai podria endur-se-lo de ses seves mans I a una ja no la poden dir res. S'altra es queda a casa tot plorant. I llàgrimes com sa pluja que ara veig només jo les puc veure perquè ho sofresc I escric aquesta història perquè ara sent cantar sa pluja I ara em qued a casa tot desfet perquè necessit mirar-la i ja no hi és. I llàgrimes com sa pluja que ara veu només ella les pot veure perquè ho sofreix i escric aquesta història perquè ara sent cantar sa pluja...
7.
Malenconia 03:23
8.
Blanca 02:34
Blanca Blanca pell Blanc aroma Blanca ventilació habitada Blanc es llibre De Primària Blanca s’escola, avui tancada Blanca núvia desitjada Que a l’altar ha quedat plantada Santa Maria del Camí nevada Paissatge inusual D’aquest hivern tan trist D’aquesta Illa sembrada De negres llavors I malencòniques mirades.... M’hauria cregut imbècil De no haver-te dit ni pruna Sa lluna és de vacances Vestida de dol Aquella nit pareixia assustada Somnis que semblaven d’una vida idealitzada I Cenocenta que puta, tan bruta, Cremada de contes de fades.... Ballava xarleston en un lloc Semblant a França... Mentre Lautrêc bevia jo pintava paraules Cada cop que m’ignoraves jo escrivia cançons Cada cop que ella em mirava perquè pixava tort Mentre caia sa neu blanca me’n fotia de sa sort No em pensava estar tant sol...
9.
Ella 02:47
Ella ( My Girl: Madness; adaptació J.T. Skarabat) Sempre ella ha estat així tan fresca quan s'aixeca es dematí. Per sa finestra es sol discretament la va aixecar des llit. Cada cop que estic trist Mongòlic i empagaït Sempre que em veus així és perquè sé que ja tu no estàs aquí una flor que no fa estiu..... Ella em desitja, ho sé! encara que a vegades vaig tan cec. Visc com un poeta boig quan pens que puc tocar sa seva pell. Cada cop que te mir Cada paraula que t'escric Seré un il•lús si t'estim però sempre em lleves sa cara de malsofrit una flor que no fa estiu... Ella sempre ha volgut canviar aquest món de cuques que ara visc. Ja ho té força assumit Sóc un sumís total des seu encís Cada cop que estic trist Mongòlic i empagaït Sempre que em veus així és perquè sé que ja tu no estàs aquí una flor que no fa estiu.....
10.
Com un caragol S'esmunyia com un caragol sa veritat és que li pesava sa closca però no tenia pressa sabia, que allà on fos, ja habia arribat.

about

Aquest és un recull de cançons enregistrades entre 1997 i 2003 que mai s'han publicat. En brut, amb l'equip primitiu que teniem, amb lletres encara per modificar, ... Formen part de distintes èpoques i maquetes. Són cançons que no es varen incloure a cap disc i que les deix aquí com a memorandum d'una trajectòria feta, i per les amistats que m'han motivat a fer-ho. Les demos són: Quan s'Skarabat canta, Es llac de ses papallones manques, Migranya i Pokemon54. Les altres cançons que no surten aquí formen part dels àlbums "Deixalles en un món estàndard..." i "...ple d'ineptes, fracassats i altres espècies..."

credits

released May 11, 1997

Totes les cançons estan escrites per joan toni skarabat (joan toni fuster), excepte "Ella" (© Madness). Tots els instruments estan tocats per s'Skarabat excepte alguns pianos i sintes tocats pel mestre Mateu Ambrós. Enregistrat per joan toni i mesclats per en Mateu.

license

all rights reserved

tags

about

Skarabat

contact / help

Contact Skarabat

Streaming and
Download help

Report this album or account

If you like Skarabat, you may also like: