1. |
||||
Canta, crida, xiula al vent
Canta, crida, xiula al vent
El que escric al vent
Ara t’ho dic perquè ho sé
T’estim Malen.
Melodia adolescent
Que vaig escriure fa temps
Perdent valor com tot
El que se’n porta el vent
La godalla existent
Que amor espavil•là
I que un dia en desma vé
I en presses se’n va.
Canta, crida, xiula al vent...
Varem lluitar plegats
No ens va surtir molt bé...
Junts seguim i el temps cura
El que cové i courà
Ja no ens queden ulls negres
Tampoc llavis de cotó
I que ets prou gran per mirar-me
Com jo sé i com tu vols
Canta, crida, xiula al vent...
Que és així el que sent
Quan ens abraçam
És aigua quan hi ha set
És la cremor de la sang
M’ho has escrit a la pell
I aixó ja ningú ho mou
M’has dit massa i que vessa
I amb això ja en tenc prou
Canta, crida, xiula al vent...
|
||||
2. |
Agafaré el tren
05:44
|
|||
Agafaré el tren
Potser un dissabte; o un diumenge...
El temps, el meu etern calvari
Els bons amics, que no ho són tant
Ma mare trista i un seny equivocat
Pesar dels dies vençuts
Amb el passat i el mentrestant
Pensant en els somnis perduts
Què cony estic ara esperant ?
Un dia m’aixecaré
I em vestiré aviat
Agafaré el tren
Ja res em podrà aturar
I t’aniré a cercar
Et colliré (coiré) de la mà
I et besaré tant fort
Sense que importi que estiguin
els pares mirant
després escaparem
fugir d’aquest malson
potser et faré l’amor
mentre passi el temps
mentre passi el temps...
Me pas sa vida esperant
Algú que em cridi s’atenció
Vaig perdre l’oportunitat
Un somni embolicat al vell bastó
Els minuts passen com hores
Si no estàs al meu davant
A ciutat sols hi ha la pressa
Un cor obert i un món cansat
|
||||
3. |
Verge duna del desert
04:43
|
|||
Verge duna del desert
T’has despertat senyada
De psicòtica enyorança
I la letàrgia del cervell
Amb la vagina mústia
Infectada per..., sens dubte,
La tremolor de les teves mans
Amb les ungles mossegades
I elevar el volum quan parla
La seva neuròtica paraula
Mmmmmm
Una habitació buida, recorda
Una mà ferme espitjant l’esquena
El xiulet d’una bragueta oberta
Tremolosa veu que crida : mou-te!
El xiulet d’una bragueta oberta
Tremolosa veu que crida : mou-te!
I l’atrevessar de proa a popa
De la verge duna del desert...
...I allargada sobre el catre
amb la brutor de les hores
el silenci de les teves llàgrimes...
Però el temps passa depressa
Amb la sang espessa
I la quinina al cor
Callada i assustada
Cantava, i drogada,
El passar del temps
Amb alè i ardenta
Respira valenta
La suor de la carn
Mmmmmm
Una habitació buida, recorda...
|
||||
4. |
Balla
05:02
|
|||
Balla
Tres quarts de segle, o un any més
creu-me que ja no duc es compte
serenitat i comprensió
atravessant sa porta...
Cau, conscient
de que es temps
marxa en línia recta...
i ella valenta
no intenta amagar es seu llant ofès.
Prou!
quan s'amor
es converteix en companyia
i sa companyia, a la fi, en compassió...
-Ara, quiet!
ella li agafa el braç.
-Un moment!
que pensa en es vells temps
i s'adona de que: -encara m'espia...
Però balla, balla,
balla tot es vespre ara que potser encara és prest.
I balla, balla,
balla que potser ja no ho faràs mai més...
Ara veig clar que s'amor és infinit
no per sempre...
sinó d'infinites formes.
Tu l'estimaves, l'estimaràs quan s'auba crida,
ell t'estimava, però ara és sa seva vida
Però balla, balla,
balla tot es vespre ara que potser encara és prest.
I balla, balla,
balla que potser ja no ho faràs mai més...
|
||||
5. |
Príncep feliç
03:51
|
|||
Príncep feliç
Amunt i avall
volen ses aus peregrines
una flor que no fa estiu
ni dues primavera.
I s'oreneta perd es fil
s'atura i veu s'anar-se'n
de s'avior.
Se queda sota un home d'or
i la crida pes seu nom
ja es fa fosc.
Es cos d'or
brota des cabell s'argent
sota ses celles safirs
i maragdes en ets dits.
- Ajuda'm perquè estic trist
que hi ha nins que estan sofrint.
Te demanaré un desig:
tot el sóc no ho necessit
però ells si...
Vola depressa
que es temps passa aviat
potser un dia
al cel ens tornem a trobar
Ara mut.
Ja una estàtua de pedra,
se'l mira s'oreneta
i sap que ara és feliç
però s'hivern ja és aquí
sé molt bé que ja no puc partir
idò em quedaré aquí
sé que no hi haurà un altre estiu
però m'està bé així.
I l'endemà
el davallaren des pedestal
això tan lleig
aquí no fa més que empipar
S'oreneta morta
es seu cos van arruixar.
Diuen que horabaixes d'estiu
algú l'ha vista volar
Vola depressa
que es temps passa aviat
potser un dia
al cel ens tornem a trobar
|
||||
6. |
Pluja
05:12
|
|||
Pluja
Estava a punt de fer es disset anys
sa seva germana era quatre anys més gran.
Ses dues festejaven quan podien
perquè les feia falta llibertat.
S'al·lot d'una feia es servei militar
I s'altre, un cantant de qualsevol dròpol bar.
Sa germana el veia més sovint.
I s'altra a casa esperant a que ell la telefonàs
I a una ja no la poden dir res.
S'altra es queda a casa tot plorant.
I llàgrimes com sa pluja que ara veig
només jo les puc veure perquè ho sofresc
I escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja
Un dia es besaven a s'estació
ets pares s'entemeren i això no pot ser.
No va poder tan sols ni dir-li adéu.
I es cotxe s'allunyava darrera ell.
Quan ell tornà a casa amb es cor trencat
estava ella dreta tot plorant
li va prometre que aquell amor era seu
que ningú mai podria endur-se-lo de ses seves mans
I a una ja no la poden dir res.
S'altra es queda a casa tot plorant.
I llàgrimes com sa pluja que ara veig
només jo les puc veure perquè ho sofresc
I escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja
I ara em qued a casa tot desfet
perquè necessit mirar-la i ja no hi és.
I llàgrimes com sa pluja que ara veu
només ella les pot veure perquè ho sofreix
i escric aquesta història perquè ara sent
cantar sa pluja...
|
||||
7. |
Malenconia
03:23
|
|||
8. |
Blanca
02:34
|
|||
Blanca
Blanca pell
Blanc aroma
Blanca ventilació habitada
Blanc es llibre
De Primària
Blanca s’escola, avui tancada
Blanca núvia desitjada
Que a l’altar ha quedat plantada
Santa Maria del Camí nevada
Paissatge inusual
D’aquest hivern tan trist
D’aquesta Illa sembrada
De negres llavors
I malencòniques mirades....
M’hauria cregut imbècil
De no haver-te dit ni pruna
Sa lluna és de vacances
Vestida de dol
Aquella nit pareixia assustada
Somnis que semblaven d’una vida idealitzada
I Cenocenta que puta, tan bruta,
Cremada de contes de fades....
Ballava xarleston en un lloc
Semblant a França...
Mentre Lautrêc bevia jo pintava paraules
Cada cop que m’ignoraves jo escrivia cançons
Cada cop que ella em mirava perquè pixava tort
Mentre caia sa neu blanca me’n fotia de sa sort
No em pensava estar tant sol...
|
||||
9. |
Ella
02:47
|
|||
Ella ( My Girl: Madness; adaptació J.T. Skarabat)
Sempre ella ha estat així
tan fresca quan s'aixeca es dematí.
Per sa finestra es sol
discretament la va aixecar des llit.
Cada cop que estic trist
Mongòlic i empagaït
Sempre que em veus així és perquè sé
que ja tu no estàs aquí
una flor que no fa estiu.....
Ella em desitja, ho sé!
encara que a vegades vaig tan cec.
Visc com un poeta boig
quan pens que puc tocar sa seva pell.
Cada cop que te mir
Cada paraula que t'escric
Seré un il•lús si t'estim però sempre em lleves
sa cara de malsofrit
una flor que no fa estiu...
Ella sempre ha volgut
canviar aquest món de cuques que ara visc.
Ja ho té força assumit
Sóc un sumís total des seu encís
Cada cop que estic trist
Mongòlic i empagaït
Sempre que em veus així és perquè sé
que ja tu no estàs aquí
una flor que no fa estiu.....
|
||||
10. |
Com un caragol
00:41
|
|||
Com un caragol
S'esmunyia com un caragol
sa veritat és que li pesava sa closca
però no tenia pressa
sabia, que allà on fos,
ja habia arribat.
|
Streaming and Download help
If you like Skarabat, you may also like:
Bandcamp Daily your guide to the world of Bandcamp